És senzillament brutal només pressentir la brutal desgràcia que ha d´estar passant a Somàlia. ¿Quants anys fa que parlem d´aquest país? ¿Quantes vegades hem vist a la tv les imatges terribles de nens que ens miren amb ulls plens de por, la por de la mort? ¿Quantes mares han de veure morir als seus braços aquells troços de carn enganxats als ossos? Tranquils. Aquestes coses no interessen al capital. No podem treure rèdits ni plusvàlues. No podem augmentar el nombre de no-humans consumistes, perquè no n´hi ha res. Ens servirà això sí per dir "pobrissons" mentre després anirem a la nostra gran superfície preferida o anem a sopar al nostre restaurant preferit.
Sentirem els homes grisos per la tv parlant "bla,bla,bla", " ajuntarem esforços" per "ajudar a aquest poble", "aquesta terrible situació",,,,,bla-bla.bla.
De vegades sento autèntica vergonya, autèntic fàstic de pertànyer a aquesta raça humana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario