Eleccions

No per esperada, deixa de causar sensació la notícia de l´avançament de les eleccions generals. No se si el resultat de les mateixes o senzillament la seva celebració suposarà realment un estímul al nostre ànim ni a la nostra economia. Sí és cert però que la situació és molt complicada. No només perquè els mercats ens en parlin o en parlem avui amb total normalitat del diferencial del bonus alemany. No. Només parlo d´una cosa ben senzilla: les sensacions de la gent. El personal està en un estat d´ànim realment dur. La sensació d´empitjorament ha estat un shock al què aquest país no estava acostumat. Són tantes les males notícies en tants camps que per molt que un es proposi mirar amb esperança el curt o mitjà termini, no pot veure- ho.

Tasca difícil l´espera al nou govern. Sigui com sigui, haurà de restablir la confiança en l´exterior i sobretot animar a la societat espanyola. Difícil, molt difícil.
Sigui qui sigui, sort.

El temps

Deia Sèneca: "(...) i si et fixes bé, la major part de la vida la passem lliurats al mal; una altra part, i no la més petita, sense fer res, i tota la vida fent allò que no debem fer. ¿Qui podries esmentar que valorès el temps, que sabés quan val un dia, que tingués present que cada dia l´home mor una mica? (...)".

Són paraules d´un savi, d´una referència intel.lectual. És bó sentir de tant en tant el pensament d´aquells que saben. Segur que ens ajuda.

Incluiré les seves reflexions a poc a poc. Són molt interessants en un món que prefereix sentir-se alienat i no pensar. Fem un esforç. Alguna de les nostres neurones ho agraïrà.

L´humanitat

Avui ens anirem a dormir amb una altra bona notícia que ens porten els investigadors: ha estat trobat a Atapuerca www.atapuerca.com/ un fèmur de 500.000 anys d´antiguetat a la sima de l´espècie homo heidelbergensis de la que s´han trobat restes d´un grup de trenta individus a les diverses campanyes d´excavació.

En un temps i en un món on l´egoïsme i la hipocresia dominen els nostres valors, és magnífic seguir investigant els nostres orígens, la nostra història, allò que ens ajudi a entendre què som i per què som. No es tasca fàcil ni immediata, però caminant s´arriba. No aconseguirem ajudar a Somàlia www.indexmundi.com/es/somalia/ , no aconseguirem desempellegar-nos dels polítics, però ens aproparem un pas més a en un futur entendre el per què de tot això.

És bó sentir els filòsofs d´avui: " Soy un accidente, un error de medida. Un viajero de barro, que se lleva la corriente. Soy el salvaje que derriba tus dioses, que se atrinchera en tu cama." (El Ultimo de la Fila)  www.todomusica.org/el_ultimo_de_la_fila/ .

E pure si muove

O això sembla. He estat sentint a les notícies que la "mass media" comença a moure´s cap a Somàlia, sembla fins i tot que aquest país existeix a les notícies. Comencen a sortir "ploraners del món" per dir-nos la pena que és. És un nou acte d´hipocresia. Però sincerament ja m´està bé si s´aconsegueix que arribi alguna cosa i poder salvar algunes vides. Ho dic així, perquè és el que és: mentre escric, segueixen morint.

Avui m´he apropat a un comerç important a comprar una cadira per la meva filla ja que se li havia trencat feia mesos i tocava; era fantàstic veure còm comprava la gent productes innecesaris, ben plens, ben contents. I els altres morint. És la idea d´aquest sistema: uns han de pringar perquè altres siguin.

Somàlia no té petroli

És senzillament brutal només pressentir la brutal desgràcia que ha d´estar passant a Somàlia.  ¿Quants anys fa que parlem d´aquest país? ¿Quantes vegades hem vist a la tv les imatges terribles de nens que ens miren amb ulls plens de por, la por de la mort? ¿Quantes mares han de veure morir als seus braços aquells troços de carn enganxats als ossos?
Tranquils. Aquestes coses no interessen al capital. No podem treure rèdits ni plusvàlues. No podem augmentar el nombre de no-humans consumistes, perquè no n´hi ha res. Ens servirà això sí per dir "pobrissons" mentre després anirem a la nostra gran superfície preferida o anem a sopar al nostre restaurant preferit.
Sentirem els homes grisos per la tv parlant "bla,bla,bla", " ajuntarem esforços" per "ajudar a aquest poble", "aquesta terrible situació",,,,,bla-bla.bla.

De vegades sento autèntica vergonya, autèntic fàstic de pertànyer a aquesta raça humana.

Polítics i amor

Avui sortia al diari un article que reflexionava sobre la capacitat dels intel.lectuals. Comentava el que avui en dia és ja una obvietat: si fem una comparativa mental entre els grans pensadors grecs, l´humanisme reacentista o el pensament contemporani dels segles XVIII i XIX i els nostres polítics i pensadors d´avui en dia, dóna una pena que no pot portar a res bó. Els comentaris de la nostra èlit és d´una mediocritat que fa vomitar. Haurem de tornar als clàssics, sens dubte.

A més, n´hi la vida. ¿Heu tingut l´oportunitat de quan us aneu a dormir, sentir fer l´amor a una multiorgàsmica? Doncs això m´ha passat. A una habitació, els avis; a una altra habitació els nens; jo, intentant agafar la son, i a dalt que comença UN GRITERIOOOOO....que realment feia veure que s´ho passava bé. A mi em va fer patir una mica, eh?. Jo és que no havia tingut mai l´oportunitat, i semblava que anava a trencar-se les cordes vocals. Suposo que el xato que la posa deu estar una mica sord. Jo estava al pis de sota i no sento. Si los muebles hablaran,....

Au siau 

Esforç i herois

Se que a molta gent això dels esports se la bufa molt. És veritat que aquest entreteniment total, social i global per anul.lar la capacitat de pensament   es.wikipedia.org/wiki/Pensamiento   de la gent, és un recurs antic (panem et circenses, que deien els romans) i recurrent de tots els poders. Però també és veritat que ens proporciona en moltes ocasions moments plens d´humanitat i heroïcitat, de talent, geni, d´esforç impressionant que et deixa bocabadat i et fa veure del que seríem capaços si l´home fos més humà i menys animal. Això ha passat al Tour www.letour.fr/ avui amb l´etapa fins al Galibier 

 www.climbbybike.com/es/ascension.asp?col...Galibier...  .

Bravo per tots, pel primer i per l´últim que ha arribat que

també és un heroi.

Reflexions

L´estiu és un període propens a les reflexions. En el fons no més que d´altres cicles com el començament d´any, el canvi hivern-primavera, la data del teu aniversari,etc. Però no se si serà l´escalfor, el canvi climàtic o una innata connexió neuronal que s´endolla i ens porta a algunes determinacions. De sobte dius, p.ex.: "Al pis li convé una mà de pintura" o "És hora de canviar els mobles".

Una d´aquestes sentències és "Anem a fer neteja", i comences a regirar les coses que estan als diversos espais i habitacions del teu pis. Jo estic en aquesta. Aquesta rauxa ja em gira directament de forma natural per la meva mania per l´organització. Amb la calor, més (cagada). És un bon sistema per comprovar (en aquest cas en la pell de les habitacions dels meus fills) la quantitat desmesurada de insensatesa amb què els sers humans regalem a aquest món. Es constatable quantes coses comprem i tenim que no fem servir per res, que ni mirem, convertint els espais en un magatzem d´estris sense sentit que no ens calen. Consumisme. Disbauxa. Acabarem amb el món, sens dubte. Jo, i aquesta vegada sí, inicio una autocreuada contra l´excés.

18 de juliol

Bé. Avui continuem avançant en la construcció del blog. És difícil això. Sobretot quan com en el meu cas no tens idea d´informàtica. El menú comença a ser una realitat. No és com jo volia, però és. Suposo i espero que pugui anar completant la idea que tinc del blog en un futur proper. Mentre són petits èxits, petites gotes de pluja en el desert que van conformant un oasi. No tinc temps per altres temes que hauríen d´ocupar també el meu escurçat temps. Ni l´organització pot amb la manca de temps. És un dels més preuats tresors. El dia del meu sant comparteixo amb vosaltres aquest poema de Mario Benedetti  www.poemas-del-alma.com/mario-benedetti.htm  "Tiempo sin tiempo". Un regal per "valtros":

Preciso tiempo necesito ese tiempo
que otros dejan abandonado
porque les sobra o ya no saben
que hacer con él
tiempo
en blanco
en rojo
en verde
hasta en castaño oscuro
no me importa el color
cándido tiempo
que yo no puedo abrir
y cerrar
como una puerta

tiempo para mirar un árbol un farol
para andar por el filo del descanso
para pensar qué bien hoy es invierno
para morir un poco
y nacer enseguida
y para darme cuenta
y para darme cuerda
preciso tiempo el necesario para
chapotear unas horas en la vida
y para investigar por qué estoy triste
y acostumbrarme a mi esqueleto antiguo

tiempo para esconderme
en el canto de un gallo
y para reaparecer
en un relincho
y para estar al día
para estar a la noche
tiempo sin recato y sin reloj

vale decir preciso
o sea necesito
digamos me hace falta
tiempo sin tiempo.

Tornem la vida transparent

La poesia no depèn, tal com creu molta gent, del llenguatge, de les formes ni de l´estil. Depèn del fons, del contingut, està en la idea mateixa, en la manera de concebre i de sentir. Té un camp d´actuació divers i més atractiu que el de la ciència    http://e-ciencia.com/  ja que el poeta pot arribar amb la seva imaginació allà on la ciència no pot arribar: un fet, una idea, una paraula, real o irreal, genera i inicia la bellesa de la paraula: sols allà on existeix bellesa, encara que sigui en temps passat o d´allò que no ens vàrem atrevir a fer, podrà el poeta www.los-poetas.com/ trobar el temps de celebrar mitjançant els seus versos.

Torno a poc a poc

Ha estat un parèntesi, no gaire si tenim la consciència de veure la magnitud temps en la seva mesura real. Malgrat tot el cert és que al llarg d´uns mesos m´he allunyat de mi. Al llarg d´aquests díes continuaré de forma irregular.  A la vegada que diverses qüestions m´han allunyat d´escriure al blog, estic en fase de construcció, intentant fer-lo atractiu tant a la meva visió com a la vostra. Per tant no us espanteu si tal com entreu veieu canvis. Intento trobar en el temps que la vida em deixa un paisatge a les lletres, un cel a les idees, una olor de nenúfars i de bosc humid després de la pluja. Insitiré. 

Au siau i...benvingut