"Aquesta democràcia relativa crea subjectes banals i consumistes"

Interessants les declaracions de l'historiador Hugo Alvira en el marc de l´escola d'estiu de la secció catalana d´ATTAC (Associació per la Taxació de les Transaccions financeres i per l'Acció Ciutadana), sobre les condicions reals d'un règim democràtic. 

Considera Alvira que "capitalisme i democràcia -entesa com el sistema formalista actual- tenen una íntima relació (...) democràcia liberal ha estat construïda com un mite, fins al punt d'aconseguir que moltes persones creuen que és l'única forma de democràcia possible". Com bé pensava Max Weber, els règims democràtics representatius "van sorgir en societats en processos d'expansió material de tipus capitalista, primer mercantil, més tard industrial, i els seus abanderats van instrumentar totes les revoltes populars. 

El defecte bàsic d'aquest tipus de democràcia, segons Alvira, és el seu caràcter indirecte. "Els nostres representants han de convertir la voluntat de cadascun dels representats en la voluntat general", procés en el qual es perd la pluralitat dels desitjos, les expectatives i les necessitats. "El resultat d'aquest sistema d'organització resumeix Alvira- no és un altre que l'allunyament dels ciutadans dels processos de presa de decisions."

Sens dubte, el populisme és una opció que condueix a la mateixa alienació del ciutadà pel que fa a la presa de decisions polítiques, perquè és fidel, confia més en l'acció d'uns pocs que en les energies col·lectives. "Hem de rebel·lar-nos contra nosaltres mateixos, convertir-nos en subjectes protagonistes". El resultat social d'aquesta democràcia relativa "és un individu banal, vulgar i consumista; no hem d'oblidar que el sistema modela la consciència dels individus, sobretot a través del bombardeig publicitari dels seus valors i preteses veritats, a través dels mitjans de comunicació.

Alvira sembla renyir a l'auditori: "La labor estreba a construir noves propostes que demostrin que un altre món és possible, i s'inicia amb la rebel·lió contra nosaltres mateixos".

Au siau!

Pensar agobia els humans

Estar tot sol amb els nostres pensaments no és una cosa voluntària. Quan enviem els nens al racó de la paret o a l´habitació ho fem perquè reflexionin sobre el que han fet. Un estudi publicat a la revista científica Science, aquest costum podria ser un dels càstigs que més disgusta als humans. Pel que sembla tots preferim fer qualsevol cosa, abans que passar el temps pensant. El treball publicat mostra que el 67% dels homes i el 25% de les dones que van participar en els experiments preferien fins i tot autoadministrar-se una descàrrega elèctrica a romandre asseguts en una habitació buida sense fer cap altra cosa que pensar per un espai de temps curt entre 6 i 15 minuts. Onze experiments diferents han mostrat sistemàticament el mateix. Als participants no els resultava gens agradable passar el temps sense una altra distracció que els seus propis pensaments. Ni mòbils, ni llibres, ni música, ni tan sols quadres on posar la mirada. La immensa majoria van confessar que gaudien molt més fent activitats com escoltar música o usant el seu mòbil. "El que és sorprenent és que simplement estar tot sol amb els seus pensaments durant 15 minuts va provocar una gran aversió que va portar a molts participants a la lliure administració d'una descàrrega elèctrica, que prèviament havien dit que estarien disposats a pagar per evitar-la", han comunicat els investigadors. És molt instructiu veure com som capaços de deixar de ser. Hem de recordar que una de les coses que ens fa humans és precisament la capacitat de pensar i reflexionar. De fet el nostre cervell té una xarxa neuronal, que s'activa precisament quan no fem gens, quan la nostra ment està sense pensar i caminem abstrets, experimentant una barreja de records, plans de futur, pensaments i experiències personals. Crec que si els antics pensadors grecs tinguessin capacitat de saber la notícia es remourien a les seves sepultures. La història de la filosofia a la basura!!!!. Segles i segles de pensament i creació intel.lectual en entredit. És una notícia que ens ha de fer reflexionar sobre el món en què vivim i que entre tots construim. No és una notícia precisament per sentir-se a gust i sí per veure com el sistema guanya la seva partida en la creació d´humans idiotitzats, plenament dedicats al consum i a la producció, no al pensament. Males notícies. 

Au siau!

Noves proves confirmen que la Vogayer 1 continua el seu viatge fora del sistema solar

La nau espacial Voyager 1 que ha estat la primera a creuar la frontera del Sistema Solar ha confirmat amb les seves dades que continua navegant per l´espai exterior, aforisme amb el que es coneix creuar la frontera del nostre sistema solar. La Voyager ha experimentat el que els científics anomenen un tsunami del Sol, una explosió enorme de vent solar que modifica el mitjà interestel·lar. Mercès a aquesta dada recollida per la sonda sabem Voyager navega per l'espai exterior. Aquestes ones són el que va portar als científics a la conclusió que la Voyager 1 havia abandonat la bombolla que envolta el sistema regit pel Sol, entrant en un lloc no conegut. Ed Stone, de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia a Pasadena i científic de la missió des de 1972 ha manifestat que "quan el nostre Sol té una explosió, envia una ona de xoc cap a l'exterior que aconsegueix la Voyager al voltant d'un any més tard. L'ona fa que el plasma que envolta a la nau espacial "canti"". La missió de la sonda ha trencat la heliosfera, la bombolla invisible de partícules carregades, però les que emet el Sol en totes direccions i que lliga el nostre sistema planetari. «No tot està tranquil al voltant de la Voyager, diu Don Gurnett, investigador principal de l'instrument d'ones de plasma a la sonda: "Estem molt contents d'analitzar aquestes noves dades. Fins al moment, podem dir que es confirma que estem en l'espai interestel·lar". L´equip de científics compta amb noves lectures de la tercera ona del Sol, registrada al març d'aquest any. Gràcies als ressons del nostre Sol, la Voyager té l'oportunitat d'escoltar el so de l'espai interestel·lar, d'una altra forma, silenciós. La Voyager 1 va ser llançada a l'espai al setembre de 1977 pocs dies després de la seva bessona, la Voyager 2, ambdues amb la missió d'explorar el Sistema Solar. Entre les dues han visitat Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, i 48 dels seus satèl·lits. Incorporen unes bateries de plutoni que les faran funcionar fins a 2025, moment en què deixaran d'enviar dades. Ambdues porten un enregistrament en discos de coure amb sons i imatges de la vida a la Terra, per si es troben amb alguna altra civilització intel·ligent. S'espera que Voyager 2 també entri a l'espai interestel·lar en uns pocs anys. Com dic sempre, ja ho sabeu, aquestes són de les notícies més importants doncs confirmen el potencial de la humanitat per fer allò que es proposi. Intentem connectar, conèixer el nostre origen i la nostra destinació, el per què hi som aquí. Cerquem altres formes de vida que ens ajudin a entendre la complexitat de la nostra existència. I arribem molt lluny. Molt més lluny de la absoluta mediocritat i violència amb què milions de persones es comporten al nostre planeta. Tant de bó la missió tingui èxit i ens ensenyi el camí. 

Au siau!

Es projecta a Dubai la primera ciutat amb aire condicionat

A Dubái, fruti dels petrodòlars i un estat dirigit, tot es fa en gran com somiaven els emperadors i tot és possible. Allà està el gratacel més alt del món, una estació d'esquí al desert, el jardí de flors més gran que es coneix...i ara el projecte per construir el centre comercial més gran del món, que inclourà un parc temàtic interior (també el més gran) i que, en la pràctica, es considerarà la primera mini-ciutat amb temperatura controlada. Aquest projecte porta el ham de la construcció del centre comercial més gran al món, una ciutat plena de carrers comercials coberts per no haver de soportar la calor. Es dirà Mall of the World i tindrà una superfície de 743.000 m2. El complex també inclourà el major parc d'atraccions sota sostre, i un districte cultural amb teatres, entre altres atraccions, connectat a un centenar d'hotels i apartaments. L'estructura romandrà oberta durant l'hivern i coberta a l'estiu, per escapar de les temperatures de més de 50 graus d'aquesta època. El nou districte turístic tindrà uns 4 milions i mitjà de metres quadrats que contindrà el centre comercial més gran del món, un nou districte cultural, un parc temàtic i 20.000 habitacions d'hotel. I aquesta xarxa de 7 quilòmetres de carrer del districte estarà coberta per un sostre retràctil generant la primera ciutat de temperatura controlada del món. 

Està previst per atendre a 180 milions de visitants anuals, estenent la temporada turística de Dubai fins als calorosos mesos d'estiu, gràcies al sostre retràctil. “Les nostres ambicions van més enllà que un turisme de temporada”, va dir el primer ministre dels Emirats Àrabs, Sheikh Mohammed Bin Rashid. Amb la gran quantitat de calamitats que aconteixen al món i la duresa de la crisi per milions i milions de persones, la situació del nostre ecosistema i la manca de fites i treballs per reconduir la destrucció del planeta, entra de ple el projecte en aquesta forma tan insensible que té l´humanitat de continuar desafiant-se a sí mateix. Res no impedeix el camí de l´home cap a l´absurd.

Au siau!

Commemoració de la trepitjada de l´home a la Lluna

Avui es commemora l´arribada de l´home al nostre satèl.lit. El 20 de juliol de 1969, només fa 45 anys, l´home va trepitjar la Lluna. N´hi ha força polèmica en relació a aquesta afirmació, doncs molta gent considera que ens van pendre el pèl i que en realitat tot va ser un muntatge. "Aquest és un petit pas per a un home, però un gran salt per a la humanitat", ens va dir amb una veu emocionada Neil Armstrong, frase que ha estat repetida i que ha passat a la història com a primer home a la història de la humanitat que va trepitjar un astre fora del nostre planeta. La tripulació estava formada per Neil Armstrong, Edwin Aldrin i Michael Collins i van anar a bord del coet espacial Apollo 11, aterrant a la superfície de la Lluna quatre dies després del seu llançament des del Centre Espacial Kennedy de Florida. Jo recordo aquell moment. Coses extranyes les de la ment. Tenia 5 anys llavors però aquella retransmissió en directe en les televisions de tot el món, va ser una notícia que va acaparar i eclipsar totes les notícies del moment. Tinc la imatge a alguna de les meves neurones al menjador de casa amb la meva iaia Elvira, mentre vèiem unes imatges al nostre televisor Telefunken en blanc i negre. Recordo també la veu incofusible de Jesús Hermida, home que ha passat també a la història per aquella retransmissió. Molts han estat els experts que han defensat l'autenticitat del viatge davant els que no creien aquest viatge meravellós i no han deixat d'investigar a la recerca de la veritat. Després d´aquest viatge van arribar cinc missions posteriors que es van dur a terme fins a desembre de 1972. Arribés o no l'home a la Lluna, la veritat és que aquelles imatges van fascinar i segueixen fascinant tothom. No se si és la voluntat de l´home de superar els seus reptes, la lluita per saber si estem sols a l´univers, la necessitat de creure en alguna cosa, però la humanitat va seguir aquell moment com un triomf del treball i esforç de l´home. Avui estem trepitjant Mart. Segur va valer la pena. 

Au siau!

Felacions a Margaluf

No és plat del meu gust comentar res sobre temes amb cert tuf escabrós, d´aquells que agrada a telecinco. Però no puc evitar, malgrat que s´hagi parlat al llarg d´aquests dies, dir la meva sobre el tema de la setmana passada: les felacions a la població mallorquina de Magaluf a Mallorca. Els fets tenen a veure amb l´oferiment de copes a noies a canvi de fer públicament algunes felacions als nois del local. Tot fantàstic. Així d´entrada, la notícia com a tal al començament xoca i et deixa una mica parat. Ja sabem el que és el turisme, a més d´una determinada edat, perquè tenim exemples propers del seu descontrol (Lloret, Calella, Salou, etc). Clar al començament he vist a tothom molt agitat als mitjans. Sabem que Mallorca és una destinació molt buscada pels turistes, sobretot alemanys i anglesos però també d´altres destinacions. L´acompanya el sol, el clima, les platges, la gent, la gastronomia, etc. Per tant l´èxit està assegurat amb tothom. És un bon lloc per passar unes vacances. El problema arriba quan comencem a valorar quina és l´oferta que donem a la gent. Val tot en la búsqueda de destinacions que a un determinat preu ofereixi un pack de festa, alcohol, dance i descontrol? Creieu que si uns quants espanyols anessin a Hamburg o Manchester a fer felacions el país ho trobaria normal?. De moment el que he vist primer és el que el personal més proper de la illa no ho veu del tot anormal. " Ja se sap, són joves, si potser....". La meva primera reacció no va ser gaire a favor d´aquestes declaracions, entenent que estan defensant sobretot la pasta que arriba al poble i voltants. Jo sincerament, demanaria que les adolescents de l´illa que els pares i familiars relativitzen el tema com una cosa pseudonormal, podrien fer unes felacions a la resta del personal, si toootaaaallll. Jo no sóc especialment reaccionari, però és que em fa gràcia la hipocresia de la gent: no és tan greu si qui la xupa és la veïna, ara, la meva filla ni tocar-la!!. Perquè? No és tan bo i tan maco i tan dolçet?.

Segon. Surten els pares i diuen que no passa res, que és clar en aquell ambient pot passar qualsevol cosa i que la perdonen, que no ha estat res. Jo mira que sóc progressista, però aquests em guanyen, tu. 

Tercer. Les autoritats del país, sempre donant exemple. Uns tios amb corbata

surten per dir que clar, que "el govern balear s'ha reconegut incapaç de traçar cap tipus d'estratègia legal contra els concursos de fel·lacions de Magaluf". La Conselleria que si està per donar els passos necessaris, bla,bla,ble,ble; que l´executiu prendrà aquelles mesures que bla, bla,ble, ble , però és clar els seus serveis jurídics encara no han donat amb l'escletxa legal, bla, bla, ble, ble...., i així. No he vist ningú tampoc de la fabulosa Marca España per sortir a dir que la imatge del país era tremebunda o pesos pesants polítics locals, autonòmics o nacionals dir el que s´ha de dir. 

És un exemple més del que realment som en aquest país i de la nul.la responsabilitat davant uns fets que en altres països signifcarien dimisions i tancaments radicals. Estem parlant de joves. Estem parlant d´un tipus determinat de turisme. Estem parlant del model de país que volem. Parlem de cultura. Però en realitat no. Parlem de calers. Parlem de corrupció. Parlem de locals i sexe que mou milers i milers d´euros. Parlem d´impunitat. Parlem d´irresponsabilitat. I després tots a omplir-se la boca. Mai millor dit. 

Au siau!

Manipulació de Facebook

Facebook va manipular en secret els comptes de prop de 700.000 usuaris per estudiar el contagi emocional. Aquesta pràctica ha enfuriat als usuaris. Durant una setmana, de l'11 al 18 de gener 2012, Facebook i científics de les universitats de Cornell i Califòrnia, van usar els algorismes del lloc per canviar el contingut de la informació rebuda per un grup usuaris en anglès, amb la finalitat d'estudiar l'impacte en les seves emocions. La recerca ha estat publicada a Proceedings de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'EUA el passat 17 de juny. Així, que ni és una broma ni és una invenció. Els autors tractaven de saber si el nombre de missatges positius o negatius llegits pels usuaris va influir en el contingut del que estaven publicant ells mateixos en el lloc i els investigadors van trobar que els usuaris van començar a fer servir paraules més positives o negatives depenent de la magnitud dels continguts als quals havien estat exposats. Altres recerques han examinat aquest fenomen, però aquest estudi és únic en el sentit que els seus autors han "manipulat" les dades per a l'estudi, tal com ells mateixos reconeixen. L´estudi, que va passar desapercebut en els principals mitjans d'EUA, -ja sabem que els medis publiquen o no en funció dels seus interessos-ha tingut una creixent resposta després que diversos articles a Slate i en els llocs web de les revistes The Atlantic i Forbes comencessin a qüestionar aquesta pràctica. "És probablement legal però és ètic?" es preguntava The Atlantic en el seu article. Alguns internautes van expressar la seva "profunda pena" i van descriure el mètode utilitzat com alarmant. És una prova més (i van....) de la manca absoluta de respecte als drets de les persones. No val tot ni dir que a la lletra petita hem donat permís. No. No val tot. És un autèntic atac als drets que tenim les persones a la nostra intimitat i al respecte al dret a la privacitat. Amb qui, què, com i quan ens volem comunicar és una cosa íntima i pròpia que ha d´estar a les nostres mans només, quan al poder de decisió de l´abast de la seva difusió. Tota la resta és delicte i punt. Ja sabem que els grans de la indústria tenen el poder de la xarxa a les seves mans, però paguem i tenim drets a respectar. Hem de dir prou. 

Au siau

Explotació laboral

Fa uns dies va ser notícia la trobada de missatges escrits a les etiquetes de vestits de la cadena de tendes Primark, com un crit d´auxili i d´alerta davant les condicions laborals penoses de milions de treballadors del món. Primark va desmentir la notícia però no va poder frenar la imatge de dues dones amb sengles missatges en els quals es denunciava explotació laboral en les etiquetes de dos vestits. Els missatges parlaven clar: "Obligats a treballar hores esgotadores", es pot llegir en l'etiqueta del colorit vestit que va comprar per 

12 euros en una de les tendes de l´empresa a Gal·les. No és la primera vegada que aquest tema surt als mitjans. Aquesta mateixa setmana, Samsung anunciava que estava investigant una empresa de la Xina perquè havien arribat a l´empresa denúncies per l´ús de mà d´obra infantil. També tenim a la nostra retina la imatge de nens de la India o el Pakistan cosint pilotes de futbol de reconegudes marques d´esport. Com sempre negar l´evident és una bona tàctica; parlar del codis de conducta i les normes de qualitat també; parlar de les inspeccions o el "jo no sabia res", també. Compten amb un gran aliat: la covardia del consumidor mig, la nostra nefasta i nul.la resposta davant aquests fets. El consumidor prefereix, preferim, mirar cap a l´altre cantó i són ben pocs els que reaccionen davant uns fets enormement greus. Segur que si fossim més valents i decidits, moltes d´aquestes empreses es veurien obligades a actuar clarament, però a més col.laboren activament amb una sèrie de governs avergonynants que no escatimen res per continuar omplint-se les butxaques. Stop !!

Au siau!