Protestes

Avui hem vist al carrer molta gent. Jo tinc la meva opinió, lògicament. Estic segur que com sempre s´establirà un debat superficial on seran més importants els titulars que el fons, les imatges de quatre atacant la borsa que el contingut de la protesta, les declaracions d un sindicalista que el resum de les retallades que a cops de destral, destrossen dia rera dia els drets socials de generacions senceres. Avui al carrer n´hi havien molts estudiants. I això es innegable. Ara també resultarà que als estudiants, és clar, els manipulen. Jo, l´únic que penso dir és que dia rera dia, opinió rera opinió, em veureu defensant l´educació. Qui no entengui que el futur d´una societat està en l´educació és imbècil i pel mal que fa al país s´hauria de jutjar. No s´aixeca un país fent l´educació classista. Ans al contrari, quan més cultura, més coneixement, més informació, més formació i més educació, el país és més gran i més fort. Compte amb el que fem, perquè ens l´estem jugant!

A la tarda han sortit també els sindicats. Sel´s pot retreure moltes coses, és veritat. Però no per criticar-los haurem aconseguit defensar drets.

Au siau

L´Eduard sempre l´encerta

El divulgador científic Eduard Punset és una persona singular, entranyable i sempre té una frase, una dita que impressiona. Una que xoca i ha dit avui en una entrevista que "És dolent no tenir problemes". Hala!. I segurament té tota la raó. L´autor de Viaje al optimismo ha assenyalat que abans dels nou anys s´ha d´inculcar als infants la curiositat perquè innovin quan siguin més grans. Comenta que la societat està en un procés d´innovació i de canvi continu i per tant s´ha de ser optimista. Comenta també amb la seva habitual filosofia que no hem d´estar tan preocupats per si n´hi ha vida després de la mort, ja que n´hi ha vida abans de la mort.

En el camp científic constata que la intuició és una font de coneixement tant vàlida com la raó i la troballa de la "finestra del temps", o moment més adient per suggerir les correccions necessàries entre els joves perquè tinguin una majoría de edat correcta. De la felicitat ha comentt que és una emoció que s´ha estudiat i que és l´absència de la por, per tant si algú vol ser feliç té que veure a què té por.  

Madurar

Avui n´hi havia una bona reflexió als mitjans. Era de Nelsa Curbelo, mitjancera de conflictes a Amèrica Llatina i ha merescut que la introdueixi al meu blog de Frase del dia http://fede-frasecitas.blogspot.com/ . Diu Nelsa Curbelo que créixer es necessitar menys cada dia. Aquesta frase, breu i senzilla con tot el que es bó, amaga filosofia, una manera d´estar al món, una forma d´entendre la vida. Segurament una persona que fa del conflicte i de les seva solució el seu modus vivendi haurà vist el suficient per entrar en el terreny de la filosofia. Xoca de sentir però en un món com el nostre on el consumisme s´ha imposat com forma de viure i on és més reconegut aquell qui més té o més possibilitats de tenir pot aconseguir. No estan de moda els filòsofs grecs i per tant no es porta el pensament, el raonament, el ser i formar part del món. Créixer és necessitar menys, efectivament. Abans el treball intel.lectual era allò més estimat pels estudiosos, l´austeritat, el pensar en un mateix com a peça de la natura, estudiar aquesta. En allò senzill, en la poca cosa està la bellesa, està el tot. Costarà molt de fer entendre en el nostre món, però és així. Tant de bo augmenti el nombre de persones que pensin així. Mentre, a patir i que no quedi res al corte inglés per comprar.

Mentre escric aquestes paraules sento el nou disc d´Estopa, www.estopa.com ,  Estopa 2. 0, molt complert, molt fresc, de la filosofia de carrer, de la bona. Sentiu-lo.

Au siau

Mira que som!!

Al llarg d´aquests dies es difícil trobar una bona notícia als diaris. Tot gira en torn de l´economia, i per tant totes les notícies són per canviar de planeta: puja l´atur una mica més, el president diu que encara no hem tocat fons, els bancs es neguen a donar crèdits, baixa el sou dels empreats públics un 3% , vaga a Panrico, els transports de barcelona en vaga la setmana del telefon-movile, Grècia es desploma, ens baixen dos esgraons la qualificació del dèficit, i toma i toma, i toma. Els alts dirigents demanen als països emergents com Xina, Rússia o Brasil que es posin endavant i treguin cash, per injectar a una economia moribunda. I aquí és on entra Brasil. És veritat que cau simpàtic. Sempre riem, sempre ballem, sempre fem l´amor i dius: !Hòstia anem tu, això és vida!. Platges espectaculars, ties espectaculars, tios espectaculars, amor, cachaza i ball i sol. Fa poc a una ciutat de Brasil una vaga de policies va deixar la ciutat sense seguretat. Resultat més d´una centena de morts, robatoris, por, pillatge. Però tornem- hi que no ha estat res. Les imatges que poso no són d´arxiu. Són d´ara. No els importa els morts: el muerto al hoyo y viva el bollo, que es deia. La vida se´n va ràpidament i no es pot desaprofitar pensen. Potser pensen bé, però no tinc clar si correspon al rictus amb què la vida ha de regir. És una opció, divertida i sana (per alguns recordem-ho, no per tothom ni tant sols a brasil). Ara bé: quina festassa.

Au siau

Bones maneres

Domènec Biosca http://www.educatur.com/blog/ és una persona normal, com tu o com jo. El seu aprenentatge ha estat la seva experiència professional com a conferenciant turístic i coneixedor del món: agafa uns 180 avions l´any. Com diu una persona que conec confirmant una dita popular, conèixer món et fa madur, fa veure les coses amb un altre punt de vista més ric. Aquest home deia coses de sentit comú, que moltes vegades oblidem, encara que estiguem d´acord. Per exemple que la suma dels petits valors fa l´excel.lència o que no tot val, i per tant no es pot estar matxacant les altres persones, o que agafar-se les coses amb humor et fa veure la vida millor, més agradable per tu i també pels demés. Alhora ha destil.lat altres afirmacions encantadores amb què participo plenament, deia: "M´agrada la gent, però em sorpren la força de la cultura del NO, que acaba paralitzant-ho tot, doncs el canvi és molt difícil d´acceptar. La persona que creu en els valors els crea i els contagia". Són magnífiques reflexions. Ens hem tornat porucs, covards, gent negativa que cultivem aquesta cultura del negacionisme. Només acceptem allò nostre, ens costa acceptar que d´altres tinguin altres formes i maneres de pensar i de ser i els considerem de vegades perillosos per un o pel teu entorn. Rebutgem el canvi, perquè ens sentim còmodes amb el conservadurisme del que tenim. Poc risc, que acaba portant a poca innovació, a poca cosa nova, a una mica més del de sempre i així ens passa la vida. Tant de bó les reflexions de gent com en Domènec arribin a més gent i no ens passem de rosca.

Au siau 

Malgrat tot, tirem cap endavant (no sabem a on)

Les notíces amb què t´aixeques són molt similars amb les que te´n vas a la piltra. Economia aplicada. Crisi total amb retrats de famílies i/o sectors socials colpejats per la impossibilitat de mantenir un ritme de vida venut per la mercadotècnica del sistema. Pobresa allà, rebaixes de drets aquí, desgràcies acullà. Finalment malos tiempos para la lírica i per més. Entre magnífiques notícies, continua l´evolució de la ciència cap endavant. És admirable el treball de molts investigadors per la seva tasca, ombrívola, gris, però fonamentl pel ser humà. A l´Institut de Tecnología de Massachusetts estan treballant i molt. Vuit dones amb osteoporosi s´han medicat amb un xip implantat sota la pell que es controla per via inhalàmbrica i que allibera fàrmacs quan es necessari i amb la dosi indicada. Aquesta tecnologia pot ser útil no només per l´administració de medicaments, sinò com a sensor biològic (saber el teu nivell de sucre, p.ex.,), encara que manca temps perquè aquesta tecnologia pugui ser a gran escala. Els assajos es van dur a terme a inicis del 2011 a  Dinamarca al llarg de quatre mesos, tenint un ple de funcionament. Ara falta saber si els devoradors de diners deixaran aquest avenç en l´escala investigadora o intentaran començar a treure els profits de rigor en el control de les persones.

Ja veurem.

Au siau

Que sí, que n´hi han classes socials.

Un equip d´investigadors ha constatat que fa 13.000 anys ja n´hi havien indicis de diferenciació social humana, segons les anàlisi realitzades en un antic assentament de la cultura naufiense al sud de Síria. El poblat és de 12 cabanes i es diu Qarassa 3 i que ha estat investigat al llarg de 2009 i 2010, un treball que documenta el pas del nomadisme al sedentarisme. Juan Jose Ibañez explica que el poble es composa de 12 cabanes i en dues es veu una complexitat superior a la resta, una diferència del rol social que ocupaven i per tant, de l´existència d´autoritat. No se sap de ben cert si l´autoritat era individual o col.lectiva però sí que fa

11.000 anys es donava una complexitat a l´organització. Però aquesta troballa retarda fins als 13.000 anys l´existència de les diferències, quan encara estaven els caçadors recolectors, nòmades en procés de sedentarització. Avui en dia encara n´hi molta gent que discuteix que l´establiment d´unes classes socials com a model organitzatiu de la societat sigui una realitat. Es pensa que es una idea de quatre desgraciats que no tindrien millor cosa a fer. Però com es veu en la notícia és un fet ben documentat i arrelat que explica molt de la història de la humanitat i explica molt de la nostra realitat actual. Que aquest fet porta a un procés de lluita de classes que evoluciona de forma diversa depenent dels condicionants del moment, però que és real, és u fet que no pot ser posat en dubte. Mentre sen´s despista una miqueta per aquí, una miqueta per allà, i així anem caient en la trampeta....

Ala! Au siau

Dia dels enamorats

Avui és el dia de San Valentín i dia dit dels enamorats. Els convencionalismes amb què vivim, fan que sigui com el dia del pare, de la mare, dels difunts, del treball,  del corpus, de reis, dia sense fum, dia del VIH, dia contra el càncer, etc.etc.etc.El d´avui però semblaria especial: com és de l´amor, sembla que ens donem un respir i sembla encantador anar a les floristeries per encarregar unes flors. Els grans magatzems s´encarreguen de recordar-nos que més que l´amor en sí, pot valer més la pena una tablet, joies, perfums cars, o roba de marca. És bo ser senzill. Cada vegada més. És veritat que és bonic regalar i per la persona que regala, aquella excitació per veure si realment allò que ha comprat li agradarà a qui estima. Però això moltes vegades ens fa perdre l´autèntic sentit de l´estimar, que no és justament caure en el consum ni en la compra.

És força més saludable la senzillesa. La flor ens transmet directament la frescura i senzillesa de la natura; el petó sentit ens aporta força més emocions a les neurones del cervell que la compra d´un objecte; el record continu dels que estimem, encara que de vegades no estiguin al nostre costat, ens aporta més moviment vital que les superficialitats malenteses. Una carta, un poema, un esforç per portar el pensament a allò tangible. Són sensacions. Són sentiments el que necessita l´espècie.

"L´amor troba els seus camins, encara que sigui a través de senderes per on ni els llops s´atrevirien a seguir la seva presa", deia Lord Byron. Aquesta és la seva força quan és ben arrelat l´amor.

Au siau

¿Català=mandinga?

Ja deia jo que feia massa que estàvem sense atacs. Avui hem vist un nou capítol: el president del Consell General del Poder Judicial, Carles Divar, ha fet una comparació entre el català amb el mandinga (llengua parlada a diversos països de l´Àfrica Occidental, sobre tot al Senegal i a Gàmbia)-  i això ha encès els ànims dels diputats catalans a la Comissió de Justícia del Congrès. En debat l´ús de les llengues cooficials a l´Administració de justícia, aquest home ha pretès demostrar la seva gran "sensibilitat i suport" amb les llengues recordant que una vegada va sol.licitar la traducció per a una persona que només parlava mandinga. El comentari ha enfadat i molt a diversos diputats catalans, algú dels quals ha demanat una rectificació.

Per acabar- ho d´adobar aquest home ha dit que "llegeix en català".

Jo se que pot semblar de provincianisme recalcitrant el enfadar-se per aquests comentaris. En realitat s´hauria de procurar anar cap endavant amb decisió, poquet a poquet i pas a pas, i passar absolutament d´aquesta banda. Però, som humans i no aprenem. Caiem sempre a les mateixes trampes, amb les mateixes pedres. Sí és veritat però que ja podríen dedicar-se a aprendre una mica de la seva professió enlloc de ficar-se amb els catalans. Però és el que hi ha.

Ja ho deia Fernando Fernan-Gómez, el gran actor:  "A la mierda!"

Au siau

Les plantes també parlen

N´hi havia un disc de Stevie Wonder que es deia "Journey trough the secret life of plants"; una cosa així com un día a la vida secreta de les plantes. Doncs bé. Aquesta humanitat, que tal com he reiterat moltes vegades compagina històrics moments de ser una espècie única amb d´altres de ser l´animal més fastigòs del món, ha donat un altre pas en el primer nivell: investigadors de la Universitat d´Exeter han pogut grabar el gas amb el que les plantes es comuniquen i avisen de perills entre elles i mostren com les plantes properes reaccionen al mal que li fan a les altres. El professor Smirnoff i el seu equip van captar com una planta Arabidopsis reaccionava després què ferís a plantes del seu voltant i amb una càmera sensible a fotons van visualitzar el gas amb el què es comuniquen.

Els investigadors creuen que les plantes es comuniquen amb un llenguatge invisible però encara desconeixen les causes, és a dir, han aconseguit mostrar visualment que el gas que emeten les plantes quan són ferides afecten a les veïnes, però encara no sabem per què. 

Considero realment aquestes investigacions i troballes el avançar en una via racional de reconèixer els éssers vius del nostre entorn, fonamental per poder respectar i conèixer per què no sobreviurem a la catàstrofe que segur provocarem al nostre planeta. Encara que serà tard, servirà per què les persones que puguin tenir certa ànima per la vida, podran encetar-la encara que sigui en altres móns. No és que sigui apocalíptic; és una realitat que la sobreexplotació de la natura i el creixement demogràfic i de producció, portarà en alguns segles al final. Esperem que els científics puguin anar avançant alhora.

Au siau...i més respecte per les plantes!

Canvis en el món del treball

Sembla, pel que diuen als chascarrillos, que era molt esperada la notícia de la reforma laboral a l´estat espanyol, tant a dins com a fora de les nostres fronteres. En una societat com la nostra, la regulació del mercat del treball és una peça important dins del joc d´equilibris que empresaris i sindicats tendeixen a crear. Uns intenten portar el mercat laboral a un sistema on prima els interessos de l´empreador. Això comporta abaratir l´acomiadament, flexibilitzar les condicions naturals del treballador i cercar fòrmules per un ampli ventall d´aventatges que afavoreixin les possibilitats de l´empresa. Els altres tot el contrari: enorme protecció, encariment de l´acomiadament, increment de les taxes de pagament a la SSocial, incrementar subsidis i dies de pagament per indemnització,etc.

Sabem que els interessos d´empresaris i sindicats són contraris. Aquella opció tan desitjada de "remar tots junts" és difícil, per no dir impossible ja que els agents econòmics de tot tipus tenen fam per perpertuar-se. No ens adonem que finalment ¿guanyem o perdem?. Quan sents les posicions d´uns i d´altres crec que el seny, generalment sempre amagat, ens diu que les posicions són difíls de defensar en els àmbits extrems: n´hji han molts empresaris amb una cara i un compte corrent que fan fàstic i n´hi han treballadors que un no contractaria ni convidaria a fer una cervesa a casa seva ni pagant. Dit això, no convé caure en la demagògia: cercar la solució al mercat laboral ni és cosa fàcil, ni segurament és l´objectiu de molts.

Això sí, m´agradaria deixar una reflexió: si n´hi han més o menys pymes i empreses que tanquen no és discutible: és un fet. Si n´hi ha més o menys atur, no és discutible: és un fet. Si es crea amb aquestes dues realitats un cercle viciòs que enfonsa l´economia d´arrel no és discutible: és un fet. En aquestes condicions, ¿servrirà aquesta reforma per crear base quan escoltem a més que en tot aquest any encara les coses ens aniran pitjor i l´atur pujarà més?. Jo no ho sé; ara bé tinc molt clar que no ens ens sortirem si no som capaços d´entendre que perquè l´economia torni a encendre el seu motor, s´ha de tenir una aposta clara i estratègica per crear. Crear base. Crear sól perquè les indústries s´allotgin. Crear formació des de l´escola. Crear alternatives de suport als emprenedors. Crear suport als investigadors i professionals. Crear facilitat perquè la gent de país que vol fer país senti el suport dels agents. Crear mecanismes de llançar a fora del mercat a la gent que fa mal des del treballador a l´empresari brut. Crear i apostar pel país.

No se si ben bé això és que fem. Ho anirem veient.

Au siau

Un jutge a la presó

El Tribunal Supremo ha condemnat al jutge Baltasar Garzón a 11 anys d´inhabilitació per l´exercici del seu càrrec per haver intervingut les comunicacions que van mantenir a la presó els capitosts de la trama gurtel amb els seus advocats. El tribunal ha estat presidit pel magistrat Joaquín Giménez, ha donat a conèixer aquest dijous la sentència que té com a ponent al jutge Miguel Colmenero i també Manuel Marchena instructor també de la causa contra Garzón pels cursos a Nueva York i Luciano Varela, instructor de la causa contra Garzón per investigar els críms del franquisme. La sentència suposa per a Garzón que el CGPJ l´expulsi de la carrera judicial i no podrà sol.licitar la seva readmisió fins els 67 anys, però no prohibeix al jutge seguir exercint l´advocacia.

És bastant probable que el jutge hagi fet i pres en l´exercici del seu càrrec decisions no ajustades a l´ètica professional que se li suposa a un jutge. Ara jo, em pregunto: ¿si preguntem a la societat i a la gent del carrer, que ens dirà la gent de la justícia? Pregunto això perquè és difícil d´entendre veure els jutges jutjant els jutges. ¿o és que els jutges que jutgen a Garzón, són gent estupenda que sempre ha decidit correctament, molt sàvia i molt justa, que fa molt per la justícia d´aquest país? ¿Perquè pregunto això? Doncs, molt fàcil. Sembla que al personal que mana des de ...¿sempre? al poder judicial els molesta algú que no sigui i segueixi la línia conservadora de... ¿sempre?.

Sí, és probable que Garzón hagi molestat per ser el jutge estrella, passat a la política, mediàtic, tornat a la judicatura i tot això. Però potser molesta que vegi el que ha vist, que hagi jutjat el que estava jutjant.

Visca la justícia. Els que roben al carrer; els que igual vol agafar a alguns d´ells, a la presó.

Visca aquest país.

Au siau

Desxifrada la part del cervell que llegeix el pensament

Segons les últimes investigacions portades a teme per científics de la Universitat de Califòrnia, els neurocientífics podrien en el futur ser capaços d´escoltar els pensaments interns constants que tenen lloc al cervell o escoltar el discurs imaginari d´una persona normal amb incapacitat per comunicar-se. El treball portat als laboratoris de Robert Knight i d´Edward Chang, ha estat publicat a revistes especialitzades.

Els investigadors han pogut desxifrar l´activitat elèctrica en una regió del sistema auditiu que s´anomena circunvolució temporal superior (STG); en analitzar el patró d´activitat van ser capaços de reconstruir paraules que els subjectes escoltaven en una conversa normal.

Haurem de seguir aquesta investigació, perquè sembla que el futur plantejat per fils com Minority Repport o d´altres amb aire de ciència ficció, ja és una realitat. Com sempre el debat estarà en veure l´ús que els governants vulguin donar a aquestes troballes tant interessants. Por.

Au siau

Descoberta una Super Terra

Un equip internacional de científics ha descobert una super Terra que orbita a la zona habitable d´un estel a uns 22 anys llum del nostre planeta amb moltes possibilitats de tenir aigua i vida que qualsevol altre exoplaneta, segons van anunciar a la publicació Astrophysical Journal Letters. Aquest planeta és el millor candidat per tenir aigua i potser la vida tal com la coneixem, segons asseguren científics de la Institució Carnegie per a la ciència. Amb un període orbital d´uns 28 dies, el planeta GJ 667Cc, que calculen que té  4,5 vegades la massa de la terra, gira al voltant del seu sol en la zona on la temperatura no és massa calenta ni massa freda perquè existeixi aigua líquida a la seva superfície. El nou planeta rep el 90 per cent de la llum que rep la terra, però com la major part és infraroig, el planeta absorbeix un més gran percentatge d´energia que calculen pot ser la mateixa que la terra absorbeix del sol.

Amb compte!. El futur ja és aquí. I això és el que ens diuen, no sabem el que ens amaguen (d´informació).

Treballarem doncs per Blad Runner.

Au siau

90 dies sense connexió

Interessant història de l´estudiant americ, Jake Reilly de Chicago, que ha pres una envejable i molt sana decisió. Ell tenia el costum d´enviar uns 1.500 SMS al mes, conectar-se cada día més d´hora i mitja a Facebook, llegir  tuits que li enviaven les més de 250 persones a qui seguia i parlar de 600 a 900 minuts per telèfon. Ara ens ha fe particeps que l´1 d´ octubre del 2011 va decidir tallar amb tot: va desactivar el seu mòbil, el Facebook, el Twitter, el Spotify. Tot. I va avisar que no estaria localitzable fins finals d´any. ¿Perquè? Molt senzill. Ha dit que volia tornar a tenir relacions amb persones i no amb perfils, mirar el món, enlloc de llegir sobre ell al mòbil. Després de 90 dies va descobrir que tenia més temps lliure i que estava més tranquil i amb pau amb la gent. No va ser fàcil, doncs al video que ha penjat ja que es va adonar un dia estant amb els seus amics que enlloc de parlar entre ells, tots estaven pendents dels seus mòbils.

Així va començar el seu projecte: primer, apagar el telèfon i com va veure que potser el trucarien o li enviarien mails, va decidir tallar amb tot.

Són molt bones reflexions d´un adolescent que decideix pensar, decideix decidir, decideix analitzar si la seva vida té un sentit i la manega ell, o li maneguen altres.

Potser haurem de reflexionar tots. ¿no?

Au siau